Ca’n Gallineta | OAM - Office Architecture Mallorca

TACT AND STRUCTURE, THE FLESH AND THE STONE… The house settles gently into the landscape, resting on the highest point and unfolding along the slope. This quiet gesture reduces earthworks and lets the main façade open wide to the south, drawing in the light.

A composition of rectangular volumes shifts subtly against one another, shaping patios and porches in the spaces between. This gentle displacement breaks the monotony of a linear form, giving rhythm, depth, and pause to the façade.

All elements are gathered beneath a single sloping roof, which unifies the project with clarity and calm. In front, a horizontal plinth of porches and pergolas brings scale and cadence, softening the vertical presence of the elevation.

The architecture engages the climate with quiet intelligence: a southward orientation, controlled openings to the north and west, and shade provided by deciduous vegetation, pergolas, and porches. These are passive strategies—humble yet powerful.

Materials are chosen for their proximity, texture, and endurance: larch wood joinery, handmade ceramic lattice, earth-toned lime mortar, cyclopean concrete walls, recycled roof tiles for exterior ground surfaces, natural cane vaults, polished concrete floors, and Neptune balls (posidonia oceánica) from nearby shores for roof insulation.

A house that does not demand attention, but listens. Precise yet never rigid, material yet never ornamental. An architecture rooted in place, enduring in time.

[CAT]

La casa s’assenta suaument al paisatge, reposant al punt més alt i desplegant-se seguint el pendent del terreny. Aquest gest discret redueix els moviments de terres i permet que la façana principal s’obri generosament al sud, acollint la llum.

Un conjunt de volums rectangulars es desplacen subtilment els uns respecte dels altres, configurant patis i porxos en els espais intermedis. Aquest joc delicat trenca la monotonia d’una forma lineal i atorga ritme, profunditat i respir a la façana.

Tots els volums es recullen sota una gran coberta inclinada d’un sol vessant, que unifica el projecte amb claredat i calma. Davant, un sòcol horitzontal format per una sèrie de porxos i pèrgoles aporta escala humana i suavitza la presència vertical de l’alçat.

L’arquitectura dialoga amb el clima amb saviesa: orientació al sud, obertures controlades al nord i a l’oest, i ombra generada per vegetació caducifòlia, pèrgoles i porxos. Són estratègies passives—senzilles però eficaces.

Els materials s’escullen per la seva proximitat, textura i durabilitat: fusteria de làrix, gelosia ceràmica artesanal, morter de calç en tons terrosos, murs ciclòpics de formigó, teules reciclades triturades per a les superfícies exteriors, voltes de canya natural, paviments de formigó polit i boles de Neptú (posidònia oceànica) recollides a les costes properes per a l’aïllament de la coberta.

Una casa que no vol destacar, sinó escoltar. Precisa però mai rígida, material però mai ornamental. Una arquitectura arrelada al lloc, sostinguda en el temps.

Lead Architects: Toni Oliver and Biel Oliver

Photography: Jose Hevia