Gracia House | Roman Izquierdo Bouldstridge

The project consists of the renovation of a unique home located in a modernist building from 1932, in the emblematic Barcelona neighborhood of Gràcia. It is a 100 square meters home for a couple who work mainly from home, with the possibility of starting a family in the future.

The design proposes two strategies that give a new architectural identity to the place. The first design decision establishes continuity between the street-facing façade and the interior of the block, through a succession of interconnectable rooms for interchangeable use. This is a concept inspired by traditional Japanese houses. The second intervention aims to enhance and recover the different characteristic elements of the Catalan modernist movement, giving rise to a new atmosphere where the new and the old blend in harmony.

Structure and program:

The original house was completely compartmentalized with corridors and rooms barely connected to each other and to the exterior. The first intention was to open up the space and recover the ceramic vaulted ceiling, demolishing existing walls and false ceilings. The design takes advantage of the existing structure of the building, formed by a sequence of five load-bearing walls perpendicular to the street, to create a simple and poetic language that generates a flexible program.

New openings were made with structural reinforcements, in order to create four bays that connect the street with the interior of the block. The first bay houses the main bedroom-dressing room-bathroom-gallery, the second the living-dining-kitchen-gallery, the third the hall-distributor-bathroom and the fourth the two future children's bedrooms. This way, a greater perception of visual amplitude is generated, while promoting natural cross ventilation. The project seeks to optimize the energy efficiency of the house, as well as promoting the incidence of natural light in the deepest areas of the dwelling.

All the boundaries between the different spaces, except the entrance door, consist of sliding chestnut doors that glide in front of the white walls. This system creates flexible and diffuse boundaries that give rise to a dynamic composition where the rooms can be related, totally or partially, to each other. When the doors are closed, each room is an entity in itself, while when the doors are open, each room is part of a unit. The doors expand or contract the space while providing privacy to the users. In the kitchen, slender glass sliding doors promote the incidence of natural light from the gallery, allowing for acoustic insulation from the living-dining room area.

Modernism and materiality:

The design highlights the original architectural heritage, recovering the identity of the modernist building elements. Existing ceramic vaults and old ceilings with moldings are restored, seeking harmony with the new project materials. The presence of white walls gives more light to the space, while the wood of the sliding doors and the flooring create a warm atmosphere.

In the main bathroom, the microcement walls and flooring create a cohesive and harmonious design with the high ceilings adorned with moldings. The freestanding bathtub stands as a sculptural ceramic element that aligns with the formal language of bath bowls. Another characteristic element of the modernist movement is the gallery formed by arched glazed wooden carpentry. These carpentries, together with the rest of the windows of the house, are restored and painted white, maintaining their singular aesthetic character and highlighting the memory of the place.

[ES]

El proyecto consiste en la renovación de una singular vivienda ubicada en un edificio modernista del 1932, en el emblemático barrio barcelonés de Gràcia. Se trata de un hogar de 100m2 para una pareja que trabaja mayoritariamente desde casa, con la posibilidad de formar una familia en un futuro.

El diseño plantea dos estrategias que otorgan una nueva identidad arquitectónica al lugar. La primera decisión del diseño establece una continuidad entre la fachada que da a la calle y el interior de manzana, mediante una sucesión de estancias de uso intercambiable, conectadas entre sí. Se trata de un concepto inspirado en las casas tradicionales japonesas. La segunda intervención pretende poner en valor y recuperar los diferentes elementos característicos de la época modernista, dando origen a una nueva atmósfera donde lo nuevo y lo antiguo entran en armonía.

Estructura y programa:

La vivienda original estaba totalmente compartimentada con pasillos y habitaciones apenas conectadas entre sí y con el exterior. La primera intención fue abrir el espacio y recuperar el techo de revoltones cerámicos, demoliendo los tabiques y falsos techos existentes. El diseño aprovecha la estructura existente del edificio, formada por una secuencia de cinco muros de carga perpendiculares a la calle, para crear un lenguaje simple y poético que genere un programa flexible.

Se llevaron a cabo nuevas aperturas con refuerzos estructurales, con el objeto de crear cuatro crujías que conectan la calle con el interior de manzana. La primera crujía alberga la habitación principal-vestidor-baño-galería, la segunda la sala de estar-comedor-cocina-galería, la tercera el recibidor-distribuidor-baño y la tercera las dos habitaciones para futuros niños. De esta manera, se genera una mayor percepción de amplitud visual, potenciando al mismo tiempo la ventilación natural cruzada. El proyecto busca optimizar el comportamiento energético de la vivienda, así como promover la incidencia de luz natural en las zonas más profundas del interior. 

Todos los límites entre los diferentes espacios, a excepción de la puerta de entrada, consisten en puertas correderas de castaño que se deslizan frente las blancas paredes. Este sistema origina unos límites flexibles y difusos que dan lugar a una composición dinámica donde las estancias pueden estar relacionadas, total o parcialmente, entre sí. Cuando las puertas están cerradas, cada habitación es una entidad en sí misma, mientras que cuando las puertas se abren, cada habitación es parte de una unidad. Las puertas expanden o contraen el espacio a la vez que otorgan privacidad a los usuarios. En la cocina, unas esbeltas puertas correderas de vidrio promueven la incidencia de la luz natural desde la galería, permitiendo un aislamiento acústico en relación a la sala de estar-comedor.

Modernismo y materialidad:

El diseño pone en valor el patrimonio arquitectónico original, recuperando la identidad de los elementos constructivos del modernismo. Se restaura los revoltones cerámicos existentes y los antiguos techos con molduras, buscando una sintonía con los nuevos materiales del proyecto. La presencia de muros blancos otorga mayor luminosidad al espacio, mientras que la madera de las puertas correderas y el pavimento dan origen a una cálida atmósfera. 

En el baño principal, los altos techos con molduras entran en armonía con el microcemento de las paredes, el pavimento y la encimera de obra. La bañera exenta se presenta como un elemento escultórico de cerámica, que sintoniza con el lenguaje formal de los boles de baño. Otro elemento característico del movimiento modernista consiste en la galería formada por arqueadas carpinterías de madera vidriadas. Dichas carpinterías, juntamente con el resto de las ventanas de la vivienda, son restauradas y pintadas de color blanco, manteniendo su singular carácter estético y poniendo en valor la memoria del lugar.

[CAT] 

El projecte consisteix en la renovació d'un habitatge singular ubicat en un edifici modernista del 1932, a l'emblemàtic barri barceloní de Gràcia. És una llar de 100m2 per a una parella que treballa majoritàriament des de casa, amb la possibilitat de formar una família en un futur.

El disseny planteja dues estratègies que atorguen una nova identitat arquitectònica al lloc. La primera decisió del disseny estableix una continuïtat entre la façana que dóna al carrer i l'interior d'illa, mitjançant una successió d’estades d'ús intercanviable connectades entre si. És un concepte inspirat en les cases tradicionals japoneses. La segona intervenció pretén posar en valor i recuperar els diferents elements característics de l'època modernista, donant origen a una nova atmosfera on lo nou i lo antic entren en harmonia.

Estructura y programa:

L'habitatge original estava totalment compartimentat amb passadissos i habitacions escassament connectades entre si i amb l'exterior. La primera intenció va ser obrir l'espai i recuperar el sostre de revoltons ceràmics, demolint els envans i sostres falsos existents. El disseny aprofita l'estructura existent de l'edifici, formada per una seqüència de cinc murs de càrrega perpendiculars al carrer per crear un llenguatge simple i poètic que generi un programa flexible.

Es van dur a terme noves obertures amb reforços estructurals, a fi de crear quatre crugies que connecten el carrer amb l'interior d'illa. La primera crugia acull l'habitació principal-vestidor-bany-galeria, la segona la sala d'estar-menjador-cuina-galeria, la tercera el rebedor-distribuïdor-bany i la tercera les dues habitacions per a futurs nens. D'aquesta manera, es genera una percepció de major amplitud visual, potenciant alhora la ventilació natural creuada. El projecte cerca optimitzar el comportament energètic de l'habitatge, així com promoure la incidència de llum natural a les zones més profundes de l'interior.

Tots els límits entre els diferents espais, a excepció de la porta d'entrada, consisteixen en portes corredisses de castanyer que llisquen davant de les blanques parets. Aquest sistema origina uns límits flexibles i difusos que donen lloc a una composició dinàmica on les estades poden estar relacionades, totalment o parcialment, entre elles mateixes. Quan les portes estan tancades, cada habitació és una entitat en si mateixa, mentre que quan s'obren les portes, cada habitació és part d'una unitat. Les portes expandeixen o contrauen l'espai alhora que atorguen privacitat als usuaris. A la cuina, unes esveltes portes corredisses de vidre promouen la incidència de la llum natural des de la galeria, permetent un aïllament acústic en relació amb la sala d’estar-menjador.

Modernisme y materialitat:

El disseny posa en valor el patrimoni arquitectònic original i recupera la identitat dels elements constructius del modernisme. Es restaura els revoltons ceràmics existents i els antics sostres amb motllures, buscant una sintonia amb els nous materials del projecte. La presència de murs blancs atorga més lluminositat a l'espai, mentre que la fusta de les portes corredisses i el paviment donen origen a una atmosfera càlida.

Al bany principal, els alts sostres amb motllures entren en harmonia amb el microciment de les parets i el paviment. La banyera exempta es presenta com un element escultòric de ceràmica, que sintonitza amb el llenguatge formal dels bols de bany. Un altre element característic del moviment modernista consisteix en la galeria formada per arquejades fusteries vidriades. Les fusteries esmentades, juntament amb la resta de les finestres de l'habitatge, són restaurades i pintades de color blanc, mantenint el seu singular caràcter estètic i posant en valor la memòria del lloc.

Photography: Adrià Goula